divendres, 25 de juliol de 2008

Toco y se gausos

Toca-hi si goses! Aquesta era l'orgullosa divisa de la Casa de Foix, durant anys Coprínceps d'Andorra. Sembla ser que apareix en algun escut antic d'Andorra encara que actualment la divisa oficial a l'escut és en llatí: VIRTUS UNITA FORTIOR (La unitat és la virtut dels més forts). Que ningú s'espanti, no penso fer cap escrit en llatí ni tampoc en gascó, no en seria capaç, de blogs en gascó alguns companys Blogaires del Pirineu en fan de molt bons.

Al Diari d'Andorra del 23-07-08 es va publicar una opinió del Sr. David Claverol Mailhos titulada Primera o segona edició?. Us aconsello llegir-la íntegrament.

He de dir que la lectura d'aquest article m'ha deixat una impressió desagradable, com un mal sabor de boca, intentaré explicar el per què mirant de no fer-ho massa llarg.

La Fundació andorrana Ramon Llull ha nomenat Josep Bargalló director i Josep Lluis Carod Rovira vicepresident. Els dos són polítics catalans d'Esquerra (abans ERC).

A partir d'aquí comença l'espectacle. Anomena Don José Luis a Carod Rovira tot recordant-nos "rendez-vous dangereux" (cites perilloses) a Perpinyà. Citant el diari espanyol El Mundo ens explica com s'està perseguint l'espanyol a Catalunya.

"En aquesta segona edició de la fundació andorrana Ramon Llull, Andorra ha perdut el nord, ens estem venent a la comunitat autònoma de Catalunya i a les aspiracions nacionalistes d’ERC, que faran tot el possible per realitzar totes les seves idees a través de nosaltres, una fundació andorrana, ja que gràcies a Déu se’ls han frenat les seves aspiracions des de Madrid (les negretes són meves). Ara ens to­ca a nosaltres no deixar-nos engo­lir pels catalans i no deixar que ens utilitzin com a vehicle per a les seves reivindicacions nacionalistes, i proclamacions sobiranistes."

Ara jo em poso a la pell d'un català, partidari o no d'ERC i em pregunto quina serà la seva reacció al veure a un diari andorrà aquestes tesis dignes de l'espanyolisme més caspós, tipus COPE per entendre'ns. Suposo que alguns s'hi faran un fart de riure però altres s'emprenyaran com una mona. És això el que ens interessa? Mentre estem plorant perquè estem perdent el turisme britànic, ens podem arriscar a perdre també turisme català? Perquè no ens enganyem, més d'un català s'ho pensarà dues vegades abans de venir a gastar-se els diners a Andorra.

"Dues banderes sobre la taula, l’andorrana i la catalana. Què en deuen pensar a Madrid i a París?"

Ja fa uns quants anys que som un Estat independent i lliure, amb seient a les Nacions Unides i ambaixades per diversos països. Podem estar o no estar d'acord amb l'actuació del nostre Govern però és completament lliure de reunir-se amb qui li doni la gana i posar les banderes que vulgui. O és que potser els nostres veïns ens venen a explicar amb qui es reuneixen i quines banderes hi posen? A mi em preocupa més el que pensen a Madrid i a París del fet de que encara estem a la llista de l'OCDE de paradisos fiscals.

Mentre alguns es preocupen tant de que no ens envaeixin els catalans, el que sents parlar més cada dia als carrers d'Andorra és aquest idioma suposadament perseguit a Catalunya, no us feu cap il·lusió que quan el català s'extingeixi a Catalunya no durarà molt més a Andorra, o us penseu que un microestat com el nostre amb menys de cent mil habitants hi podrà fer res?

El Consell General dels Pirineus Orientals a França (Rosselló o Catalunya Nord, com vulgueu) ha demanat i obtingut l'ingrés a la Fundació Ramon Llull, la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya (Itàlia), municipis catalanoparlants d'Aragó i de València també s'hi han interessat, i s'espera que l'any que ve pràcticament la totalitat dels territoris de parla catalana s'hi hauran incorporat.

Com a andorrà em sento orgullós que el meu país de 80.000 habitants aculli una institució com aquesta que acabarà representant a uns 10 milions. A part de prestigi i coneixement del país això generarà llocs de treball, congressos amb totes les repercussions econòmiques i canviarà una mica la imatge d'una Andorra de pistes d'esquí i botigues per comprar formatge.

També com a andorrà em sap greu que un altre andorrà ens tracti d'una mena de 'tontos útils' que afavorim la invasió del país pels pèrfids catalans encapçalats per Don José Luis. Aquest any celebrarem el 730 aniversari del Primer Pariatge i des de llavors han passat Reis Catòlics, emperadors, reis de França i Navarra, guerres europees, Revolució Francesa, Napoleó, guerres carlines, 2 guerres mundials, guerra civil espanyola, algun intent del Franco de ficar-nos les urpes al damunt, i som aquí i hi serem encara per molts anys.

Si algun dia es presenta un escamot de Mossos d'Esquadra a envair-nos, cosa que dubto ja que els pobres prou feina tenen posant multes de tràfic, els convidarem a visitar el nostre meravellós país, la Vall de Sorteny, la Vall del Madriu, a esquiar, a veure botigues, a pujar al Tobotronc. I si no n'hi hagués prou farem una pancarta ben gran a la frontera del riu Runer amb la divisa de Foix: Toca'm si goses!, i si gosen ja ens defensaran els nostres amics francesos, com han fet sempre fins ara.

6 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

Hosti, Salvador, estic encantat de llegir-te. Jo també he fet un escrit de resposta al senyor Calverol que esperava que publiqués el Diari d'Andorra entre ahir i avui. Com que no ha estat el cas (i els volia donar la primera opció per haver estat allí on va publicar el seu text el senyor Claverol) ara espero a veure si els del BonDia tenen interès en fer-ho. Si no, no passa res: el publico, com tu has fet, en xarxa i ja està.

T'agraeixo MOLT la molèstia que t'has pres de posar els teus pensaments per escrit. Ens beneficia a tots això de no tancar la boca davant de segons quines opinions extremistes.

David Gálvez Casellas ha dit...

M'ha agradat molt i penso que es completmenta molt bé amb el que he escrit jo. Donem arguments diferents, però anem a fer cap als mateixos llocs, si fa o no fot.

Per què no l'envies a la premsa escrita per tal que se'n faci difusió. Val molt la pena! Enhorabona!

Salvador ha dit...

David, t'agraeixo els teus comentaris, per a mi no ha estat cap molèstia fer aquest escrit, tinc temps, degut a l'infart estic de baixa i trobo que escriure als blogs és molt relaxant.
En aquest cas el tema era massa temptador, se me'n anava la mà per escriure'l.
Del que no tinc ni idea és de com s'ha de fer per enviar-lo a la premsa escrita, no sóc periodista ni escriptor, jo sóc de ciències ;-)

David Gálvez Casellas ha dit...

Per cert, un comentari molt menor. Al principi del text tradueixes 'Togoy se gausaus' com a 'Toca-hi si goses' en lloc de 'Toca'm si goses' com sí que fas al final.

Salvador ha dit...

"Togoy se gausaus" tal com l'escrius és la frase que recordo haver llegit a algun llibre fa molts anys. Però ara a internet hi he trobat "Toco-i se gausos" o "Toco y se gausos". El "i" o "y" l'interpreto com el "y" francès o el "hi" català, per això ho he traduit com "Toca-hi si goses". Al final ho he modificat una mica posant "Toca'm si goses" per fer-ho una mica més coherent amb el sentit de l'escrit.

David Gálvez Casellas ha dit...

Potser el Joan Peiroton et pugui aclarir alguna cosa? Em sembla que en sap força de variants i equivalents.