dimecres, 6 de juny de 2012

L'embolic de l'IGI

Al començament de l'any vinent entrarà en vigor a Andorra un nou impost indirecte anomenat Impost General Indirecte, IGI, el mateix que a altres llocs es diu IVA o TVA.

L'IGI, clar i senzill, substituirà tot un reguitzell d'imposts indirectes, IMI, IAC, ISI, IPI, que es van establir fa uns anys i que són complicats i poc efectius.

L'entrada en vigor de l'IGI planteja un problema de doble imposició, fet que ha generat queixes dels comerciants afectats i desavinences entre el govern i l'oposició.

El problema és que totes les mercaderies importades actualment ja paguen un impost que quan funcioni l'IGI no es podrà descomptar. Per tant aquestes mercaderies pagaran simultàniament dos impostos, l'actual i l'IGI.

Veiem com funciona. Suposem que un comerciant vol importar mercaderia i vendre-la aplicant el seu marge comercial. També suposem que la mercaderia val 100,00 euros i el marge és d'un 20% sobre la compra.

Se'ns presenten tres situacions:

a) Situació actual. Existeix un impost, l'IMI, que cobra la Duana sobre tots els articles importats. Pot tenir diversos valors segons el tipus de mercaderia, suposarem el 4%

Compra: 100,00 + 4% IMI = 104,00 euros
Venda: 104,00 + 20% marge = 124,80 euros
El comerciant ha guanyat 20,80 i l'Estat 4,00 euros

b) Situació amb l'IGI. Per no complicar-ho suposarem un IGI també del 4%

Compra: 100,00 euros, 4% IGI suportat 4,00 euros
Venda: 100,00 + 20% marge = 120,00 euros, 4% IGI repercutit 4,80 euros
Liquidació IGI = IGI repercutit - IGI suportat = 4,80 - 4,00 = 0,80 euro
Total impost recaptat per l'Estat: IGI suportat + liquidació = 4,00 + 0,80 = 4,80 euros
El comerciant ha guanyat 20,00 i l'Estat 4,80 euros

c) Situació poc desitjable que podríem tenir al començament de l'any vinent. El comerciant haurà comprat la mercaderia amb el sistema actual, pagant l'IMI i el vendrà pagant també l'IGI.

Compra: 100,00 + 4% IMI = 104,00 euros
Venda: 100,00 + 20% marge = 120,00 euros, 4% IGI repercutit 4,80 euros
Liquidació IGI = IGI repercutit - IGI suportat = 4,80 - 0 = 4,80 euros
Total impost recaptat per l'Estat: IMI + IGI suportat + liquidació = 4,00 + 0 + 4,80 = 8,80 euros
El comerciant ha guanyat 16,00 i l'Estat 8,80 euros

El problema és que al comerciant li falten "papers" per justificar IGI suportat i és molt difícil justificar quines mercaderies s'han comprat pagant IMI i s'han venut només a partir de l'entrada en vigor de l'IGI. La temptació és posar-hi el màxim possible encara que s'hagin venut abans de l'inici de l'IGI.
S'ha proposat fer inventaris de les existències al començament de 2013 però hi ha un gran risc de desgavell total.

Una solució relativament senzilla per aplicar temporalment, per exemple durant sis mesos, és la següent.

Ja que el problema és que el comerciant no pot justificar IGI suportat, perquè no en té, per a fer la liquidació en crearem un de fictici.
Establirem que l'IGI suportat mai ha de ser més petit que una quantitat igual a un múltiple determinat de l'IGI repercutit. Si segons els papers l'IGI suportat real no hi arriba, se'n crea un de fictici igual a la dita quantitat.

En el nostre exemple, si definim un factor de 0,8 tenim:

IGI repercutit 4,80 euros
IGI suportat real 0 euros
IGI suportat fictici 0,8 x 4,80 = 3,84 euros


Liquidació IGI = IGI repercutit - IGI suportat fictici= 4,80 - 3,84 = 0,96 euros
Total impost recaptat per l'Estat: IMI + IGI suportat real + liquidació = 4,00 + 0 + 0,96 = 4,96 euros
El comerciant ha guanyat 19,84 i l'Estat 4,96 euros

Per establir el factor pel qual s'ha de multiplicar l'lGI repercutit tenim en compte la relació IGI suportat = 100/(100+marge) x IGI repercutit. Per tant només hem de suposar un marge mitjà del comerç a Andorra per definir aquest factor igual a 100/(100+marge). Per l'exemple he suposat un marge del 25% que ens dóna 100/(100+25) = 0,8

La principal distorsió seguint aquest sistema és que els comerciants que apliquen marges menors que el suposats es veuen penalitzats i els que apliquen marges majors es veuen afavorits, però tan en un cas com en l'altre les diferències són molt petites.

Aquesta és la idea bàsica que naturalment s'hauria d'adaptar a casos particulars, sobretot quan el percentatge d'IGI d'una mercaderia resulti diferent del que tenia d'IMI. Res que no es pugui resoldre amb uns quants tècnics i uns quants ordinadors.

dissabte, 7 de gener de 2012

Sóc un indesitjable

Sort que porto molts anys vivint a Andorra perquè si hi volgués anar ara probablement em catalogarien d'indesitjable.

Fa 2 dies apareixia aquesta notícia al Diari. Ens feia saber que: el Govern va donar a conèixer ahir la proposta del nou model de residències passives, inclosa al projecte de la llei d’immigració, que té per objectiu atreure inversió estrangera “bona i sana” i “seguir controlant que vingui a Andorra el menor volum possible de persones no desitjables”.

Fins aquí poca cosa a dir. Queda per aclarir què entenem per inversió "bona i sana", però cap problema que nosaltres som molt eixerits, segur que ho tenim tan clar que fins i tot ho podríem explicar, als grecs per exemple.

La notícia continua enumerant els tres tipus diferents que hi haurà de residències passives, a partir d'ara anomenades residències sense activitat lucrativa.

La primera serà similar a l'existent fins ara. Va destinada a jubilats que al acabar la seva vida professional vinguin a viure a Andorra. La diferència és que: mentre que fins ara es demanava un dipòsit de 30.000 euros a l’INAF més 7.000 euros per cada persona a càrrec, ara s’exigiran inversions en actius, ja siguin mobles o immobles, a Andorra per un import mínim de 400.000 (dels quals 30.000 euros es mantindran igualment al dipòsit de l’INAF).

Fa anys havíem conegut i tingut de veïns un simpàtic matrimoni de jubilats anglesos. Cada mes els arribava la paga de Gran Bretanya i gaudien, entre moltes altres coses que ens proporciona aquest meravellós país, del bon clima i del bon preu del whisky i la cervesa.
Dubto molt que gaires jubilats es gastin 400.000 euros en bens mobiliaris o immobiliaris, és a dir bàsicament una vivenda, i que per si no n'hi hagués prou encara dipositin 30.000 més en garantia a un compte. Ja sé que tenim més de vuit mil pisos buits però no crec que aquesta sigui la millor manera d'omplir-los. Si jo estigués jubilat i em sobressin els diners l'última cosa que se m'acudiria seria gastar-los en bens mobiliaris o immobiliaris, molt abans pensaria en viatjar i passar-m'ho bé.

El projecte també crea la figura del professional amb projecció internacional, que es correspondria amb individus que fan “una feina personal” que poden dur a terme des de qualsevol punt del planeta però que per raons de qualitat de vida han escollit el Principat. Se’ls permetrà que desenvolupin el 85% de la seva feina a l’exterior i, per tant, no tindran incidència en el mercat laboral andorrà. Feina personal que es pot fer des de qualsevol punt del planeta? Dissenyadors de webs amb el portàtil a coll potser? En fi, ja ho veurem.

I per últim: també apareix la possibilitat del resident per raons d’interès científic, cultural o esportiu, com el “d’escriptors, novel·listes, poetes o científics, persones que vulguin treballar cap al món amb la seva residència aquí”.
Però això ja ho tenim, no? O què se n'ha fet de tots aquells esportistes, músics, artistes i altres celebritats que tenien residència aquí ja fa molts anys?

I naturalment aquests dos últims casos també hauran de dipositar els 30.000 euros.

I indesitjable qui no pugui fer-ho.

Espero que tot això resulti, però molt em temo que una vegada més el nostre il·lustre govern està somiant truites en un altre projecte com els que durant els últims vint anys han intentat amagar o disfressar la realitat.

Com sempre res de nou sota la capa del sol.