dimecres, 9 de juliol de 2008

Comentaris a un escrit del Sr Òscar Ribes

Al Diari d'Andorra d'avui apareix un escrit del Sr. Òscar Ribes Reig titulat "I ara què farem?" donant la seva opinió sobre el què caldria fer en un temps de crisi.

No és la meva intenció polemitzar amb qui era Cap de Govern d'Andorra quan es va aprovar la Constitució ara fa quinze anys, no tinc ni els seus coneixements ni la seva experiència política, però fa un parell d'afirmacions que m'han cridat l'atenció.

Al paràgraf QUÈ NO HAURÍEM DE FER escriu:
"No hem de debatre ni implementar reformes fiscals ni de remodelar l’actual sistema. En període de crisi no és el moment òptim per proposar, i menys implementar, quelcom que haurà d’ésser més estable. Aquesta afirmació no suposa una proposta d’ajornament a llarg termini. No. És tracta d’evitar introduir un subjecte de debat prou conflictiu, en altre, avui per avui, encara més conflictiu. Hi haurà temps suficient per fer els deures que no hem fet."

Doncs jo opino exactament el contrari. Si hi ha un moment per fer reformes és durant una crisi, sobretot si són reformes amb una gran probabilitat de ser impopulars com ho seria la reforma fiscal en profunditat que necessita el nostre país. Quan tot va bé ningú veu o no vol veure la necessitat de reformes i cap govern arriscaria la popularitat i el conseqüent risc de perdre les eleccions. Hi ha molt temps per fer els deures però ningú en té ganes, és millor sortir a jugar al pati que fa bon temps i prendrem el sol.
Generalment les reformes més importants s'han fet durant crisis com per exemple el New Deal de Roosevelt als Estats Units amb la crisi del 1929, i és que en temps de crisi la gent és més receptiva a canvis si se la convenç de què aquests els podrien ajudar a sortir dels seus problemes.

Al paràgraf QUÈ HAURÍEM DE FER escriu:
"Hem de reduir despeses al màxim del màxim (valgui la redundància). Els pressupostos dels dos pròxim anys, com a mínim, han de tenir caràcter d’excepcionalitat i limitar la despesa estrictament i absolutament necessària (valgui la redundància). Dit en altres paraules, s’imposa una suspensió temporal de l’Estat del benestar, i acceptar temporalment amb paciència un cert estat del malestar (esperem que sigui el més curt possible)."

Lligat amb el què he dit abans, pregunto: D'acord en reduir despeses però per què no incrementar ingressos amb la reforma fiscal? Ara és quan hi hauria d'haver més consens entre la població si se li sabés fer veure que aquesta és la manera d'alleujar el màxim possible aquest estat de malestar.