Permeteu que em presenti

En Moisès Rial, al saber la meva condició d'andorrà, m'ha ofert amablement a través del Facebook col·laborar en aquest blog, Andorra Opina.

He de confessar que m'ha fet una certa il·lusió aquesta confiança ja que conec a dos dels col·laboradors a part de Moisès que són el David Gàlvez i el Crunch, que formen part del grup dels Blocaires dels Pirineus, l'única incògnita de moment per mi és el Tamarroman però espero algun dia arribar-lo a conèixer.

Jo em dic Salvador, també sóc Blocaire dels Pirineus i tinc els blogs Perplex, que tracta una mica de tot, i Caçador de Pips blog que fa mesos que tinc abandonat i que intenta introduir al tema de l'especulació amb divises.

Ja he dit abans que sóc andorrà amb tots els drets, porto aquí des de fa només 46 anys, nascut prop de Barcelona de família catalana, sóc de formació tècnica científica i sempre he treballat i continuo fent-ho a l'empresa privada.

Tal com diu el nom del blog, Andorra Opina, aquí hauré d'escriure principalment sobre temes andorrans, cosa que pot arribar a ser bastant difícil. Jo sempre he opinat que malgrat ser un microestat tant petit, Andorra és un país molt complicat i desconegut fins i tot pels que hi vivim. Tenim al darrera més de set-cents anys d'història i uns últims anys molt complexes políticament parlant: creació del Govern, la Constitució, les peculiars relacions amb els Coprínceps i els estats veïns, només per donar uns exemples. També una organització territorial a base de Parròquies que són bastant més que el que seria un municipi a Espanya o una Commune a França. L'administració de les parròquies andorranes és exercida pels anomenats Comuns, un per cada parròquia, que disposen d'uns poders molt més importants que el de qualsevol ajuntament d'un país veí. Per això jo m'atreviria a definir Andorra com una confederació de parròquies.

Hi han molts més temes d'interés respecte a Andorra, com poden ser la crisi econòmica, les relacions amb la UE, els temes previstos a la Constitució que encara no han estat desenvolupats com per exemple el dret de vaga.

En fi, el tema Andorra és inesgotable. Espero que entre tots els que estimem el nostre país podrem tirar endavant un diàleg constructiu per poder veure algun dia el nostre somni, un país avançat, pròsper, lliure que ens enorgulleixi a tots.