divendres, 11 de juliol de 2008

El debat sindical a Andorra. Els Països Catalans no volem la directiva europea de l


Certament sovint la vessant europea d´Andorra i el seu ingrés és un tema com a país petit a Europa i les majors virtuts de no ser-hi per allò de la independència o la comoditat de no supeditar-se a major transparència o formalització d´un estat de dret democràtic consolidat legislativament, supeditant-se a les normes i directives marc que suposaria entrada a UE , còmode per molts altres el no ser-hi , tot i adoptar-ne la moneda com a pròpia i sovint benvinguda a entitats financeres andorranes, com els estats veïns que si que hi són a l´euro, Andorra no ha d´estat absent i fer la vista grossa a la europa liberal que pretén desregular les condicions laborals.
És un debat pendent a Andorra, i que està a anys llum d´equiparar-se en condicions minimes amb legislacions veïnes, que hauria d´esdevenir un dels punts de debat, més enllà que el sindicalisme andorrà i la seva legitimació social, política, garant de denúncia de la gent desafavorida, de denúncia de les desigualtats socials i receptes per afrontar-les i els reptes per legislar un marc andorrà de relacions laborals que doti una seguretat social andorrana potent , una inspecció de treball eficient i uns mecanisme de participació dels treballadors/es i garanties socials, subsidis , assistència social, cobertures per malaties, que assenyalen l´RH d´una societat cohesionada no basada en l´acumulació de grans riqueses, i en favor d´unes classes populars, amb salaris dignes per tal que siguin el motor de l´economia i la justicia social d´Andorra, que a tingut pinzellades sobre la llei sindical des dels Verds amb formulació i del PS, en relació regulació a la llei i el dret de vaga i posicions incomprensibles en un estat modern com posicionaments del president del Centre Democràtic Andorrà (CDA) en contra de la regulació del dret de vaga, que és tant com negar aquest dret fonamental, segons manifestava Enric Tarrado que "no era necesari en aquest moments". Qui si que necesiten un marc Andorrà de garanties i de prevenció són els 16 treballadors/es a Andorra que cada dia pateixen accident a la feina.
Per alguns, el feudalisme constitucional és preten articular amb afirmacions d´aquesta eloqüència o amb l´cotament de representació sindical per oficialitzar-ne un. El propi president de la PIME, Marc Aleix, reconeixia la degradació del sector turístic i comercial el 2007, i aquesta constatació s aprofundeix per la manca de garanties laborals, salaris dignes i capacitat de representativitat real dels treballadors/es a empreses petites i grans, fomentant-se precarietat i les condicions draconianes , que accepten determinada immigració per supervivència i que porten a empitjorar la prestació de serveis de qualitat que demanen els visitants i compradors que visiten Andorra, que hauria de fer reflexionar els sectors socioeconòmics del canvi de model de qualitat, cal treballadors/es formats, capacitat i amb salaris acord a aquestes qualitats que donin prestigi i reconeixement dels visitants i impliqui els mateixos en el futur col.lectiu de l´empresa, corresponsablement amb els emprenedors i empresaris andorrans. I es que fins i tot l´Associació de Contractistes d´Obra reconeix la rotació de plantilles laborals arriba al 40% a Andorra als 2 anys. La millor dotació i articulació de la CASS andorrana(Seguretat social andorra) i una fiscalitat que li donin musculatura econòmica evitaria majors desigualtats socials en moments de crisi globals actuals i generaria una oportunitat d´apostar per model nòrdic de justícia social i equitat. Qüestió de voluntat política.
Capitols polèmics com la legislació unilateral de la Llei de Funció Pública, delaten la manca de diàleg constructiu, si finalment tira endavant. La internacionalització de la situació laboral a Andorra, davant el món deixa el país Andorrà en situació de debilitat davant socis europeus i mundials que l´acosta més al segle XIX que al segle XXI, que pot tancar portes a posibilitats de apropar els millors treballadors al país i assenyala la inacció governamental en aquest sentit, com a corresponsable de la situació que debilita al conjunt del país , a menys que es prenguin mesures efectives i legislatives que donin un tomb.
I aquest debats pendents, no és exempt d´observar posicionaments com el de Sindicalistes x la Sobirania, que aglutina a més de 500 treballadors/es d´arreu dels Països Catalans en contra de la directiva europea de les 65 hores:
foto
11.07.2008
L'EUROPA DEL CAPITAL VOL FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE

ELS PAÏSOS CATALANS NO VOLEM LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES

  • El passat 9 de juny els ministres de Treball dels 27 països de la Unió Europea van aprovar un text de Directiva europea que autoritza als Estats membres a canviar la seva legislació i permetre acords individuals per allargar la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (65 en el cas dels col•lectius que fan guàrdies, com el personal sanitari i altres). L'única garantia que li quedaria al treballador és el descans obligatori d'11 hores. D'aquesta forma, com el límit de 60 hores s'estableix com una mitjana de tres mesos, les hores treballades a la setmana podrien arribar fins 78 (13 hores de treball i 11 de descans diàries). Aquesta Directiva indigna ha de passar ara pel Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva.
  • La Directiva representa un retrocés històric de drets. El 1917 els governs es van veure obligats a acceptar una jornada setmanal màxima legal de 48 hores com a conseqüència d'una llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores. Ara, gairebé un segle després, volen ampliar el màxim legal a 60 hores setmanals. I no és només la brutal prolongació de la jornada, sinó la seva imposició a través de l'acord individual entre l'empresari i el treballador, trencant els convenis i passant per sobre de la representació col•lectiva dels treballadors.
  • L'UE deixa en evidència el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix als treballadors. Aquest és el seu "model social europeu". El dels mateixos que volen allargar l'edat de jubilació als 70 anys i privatitzar les pensions; els mateixos que pretenen acabar amb les conquestes socials i privatitzar els serveis públics, els mateixos responsables d'altres directives com la que estableix els 18 mesos de tancament per ordre administrativa per als 'sense papers' fins a la seva expulsió, el tancament de menors i els cinc anys de prohibició per als expulsats abans de poder tornar a Europa.. Sota el capitalisme, l'avenç de la ciència i la tecnologia, lluny de servir al progrés social, serveix per fer-nos retrocedir el segle passat i portar la Humanitat a un atzucac.
  • El Govern estatal de Zapatero, ni tan sols no ha votat en contra en la reunió de ministres de l'UE, sinó que s'ha abstingut, mostrant fins on arriba la seva oposició. Entre els promotors de la Directiva estan, al costat dels partits de la dreta europea, partits com el laborista o la socialdemocràcia alemanya, deixant en evidència la seva completa degeneració.
  • Les lluites de França i altres llocs han portat a les 35 h setmanals en els anys 90, així com el sindicalisme i l'esquerra que no s'enfronta al capital ens portaran a les 65h. Des de Sindicalistes x la sobirania, instem a les Confederacions europees i mundials de sindicats que denunciïn i facin accions concretes en contra de la directiva Europea de les 65 hores setmanals (93/104/EC).Instem als representants sindicals a demanar a la classe treballadora de tota Europa que ens plantem d'una vegada i alcem la nostra veu, i així fer veure a aquests malnomenats "líders polítics europeus" tot lo mal encaminats que van amb aquestes polítiques laborals regressives.
  • Davant de la Directiva proposada és urgent que tot el sindicalisme europeu, sense excepció, convoqui una vaga general de protesta a tota l'UE per impedir aquest brutal abús. Cridem a tota l'esquerra sindical a treballar des de ja de forma unitària, aquí i a escala europea, per impulsar una resposta i organitzar un moviment massiu en favor de les mesures necessàries per forçar el Parlament europeu la retirada de la Directiva.
  • La Unió europea neoliberal vol imposar les 65 hores setmanals i eliminar la limitació de 8 hores. I ho ha començat a fer amb l’acord de 27 estats, a través del consell de Ministres de Treball de torn, i amb l’abstenció del govern espanyol, s’ha abstingut en un dels atacs més greus als treballadors/es d’aquest país esdevenint ,per passiva, còmplice de la situació actual al tenir oportunitat d’oposar-s’hi i no fer-ho, afectant els drets dels treballadors/es dels Països Catalans.
  • La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de més de 450 milions de ciutadans i treballadors/es de la Unió Europea , (13.4 milions d’ells als Països Catalans).
  • Què suposarà aquesta directiva que ha d’aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionals pressionaran als governs per incrementar la setmana laboral per dos vies: l’amenaça de deslocalització, i la possibilitat d’implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.
  • Per altra cantó, l'utilizació de la directiva Bolkenstein (que, tot i que encara no està aprovada plenament, s’aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l’aplicació de la legislació laboral del país d’origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictat tres sentencies favorables a subcontractes que exercien aquestes pràctiques a Alemanya, Suècia i Finlàndia (casos Laval i Viking).
  • Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es. Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuals amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 hores setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.
  • La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l’hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatre mesos sense ésser considerats assalariats , per tant, sense cap protecció, ni possibilitat d’exigir el compliment de les lleis laborals.
  • El capitalisme ha arribat a un punt d’expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regressives . A l’estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals fins ara, i la directiva, es pot endarrerir, però és d’aplicació als estats membres de la UE. I encara que no ho fos, com hem dit abans, la pressió dels lobbies patronals acabarà per imposar-se.
  • Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin i garanteixin els drets laborals dels més de 5 milions de treballadors/es d’arreu dels Països Catalans, davant intents que ens pretenen laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d’un estat espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d’un ministre de l’Hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara "socialistes".
  • Mentre s’especula amb preus d’aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d’augmentar el preu del diner i de l'euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra Europa és possible, sense aquesta Unió Europea liberal i que el que ens cal (en el terreny laboral també) és exercir el dret a decidir.
  • Els adherits a aquesta causa ens comprometem a difondre les conseqüències d’aquesta Directiva de la UE i a denunciar el col•laboracionisme de la suposada "esquerra espanyolista" que s’equipara al liberalisme de Tony Blair, Angela Merkel i de Nicolas Sarkozy de la mà de José Luis Rodriguez Zapatero en contra de la dignitat dels treballadors catalans i el seu dret a decidir sobre el nostre marc sobirà de relacions laborals.
www.sindicalistesperlasobirania.cat







2 comentaris:

Salvador ha dit...

"La comoditat de no supeditar-se a major transparència o formalització d´un estat de dret democràtic consolidat legislativament, supeditant-se a les normes i directives marc que suposaria entrada a UE"

He d'entendre que Andorra no és encara un estat de dret democràtic consolidat legislativament?. A quines normes europees s'ha de supeditar per ser-ho, potser a la de les 65 hores setmanals, o hem de començar a construir camps de concentració per als immigrants com a la vostra estimada UE?

Moisès Rial Medina ha dit...

Just al contrari: com que no hi és, a d´aprendre lliçó i té l´oportunitat de legislar aut`+onomament d´una forma que generi benestar social i riquesa, sense agafar els mals exemples europeus.