dijous, 17 de gener de 2008

Curs inaugural de l´UNED Seu d´Urgell-Andorra, amb Eugeni Bregolat


El dimecres 24 d´octubre del passat 2007, va tenir lloc a la Sala Sant Domènech de la Seu d´Urgell, la inauguració del curs 2007-2008 de la UNED de la Seu d´Urgell. Tot i ser un acte acadèmic amb lliçó magistral, crec que es digne de comentari, perquè sembla sovint que la vessant acadèmica es circumscriu gairebé sempre en l´àmbit metropolità. La UNED de la Seu d´Urgell, té la particularitat que té dins el patronat el govern sobirà d´ Andorra i la Diputació de Lleida entre d´altres. Hi assistia, a part com alumne universitari de Treball social , com a delegat dels estudiants de la Facultat de ciències polítiques i sociologia de la UNED de la Seu d´urgell, que va comptar amb un nombrós públic, tenint en compte el caràcter institucional i universitari. La qüestió , a part del record de l´alcalde republicà Jordi Ausàs i President del Patronat, del record de l´escola republicana i els impulsors locals, que feu que hi hagués estudis de grau mig i superior inclús abans que localitats com Terrassa i Sabadell, ja fa 75 anys, fet que el binomi La Seu d´Urgell-Andorra els beneficia mutuament i així ho confirmava l´embaixador d´Espanya a Andorra i nascut a l´any 1943 a La Seu d´Urgell, Eugeni Bregolat, centrant-se en lliçó magistral en el cas xinès que coneix per ser varis anys embaixador estatal a Xina i el seu desenvolupament econòmic. No faré aquí exposició densa del tema, però les dades de tenir 600 milions de mòbils, l´explicació de la transició entre bastidors al partit únic comunista amb entrada d´empresaris dins a assamblea d´un partit a priori de camperols i funcionaris, que defensa la propietat pública dels béns de producció, el fet d´ésser ja el primer exportador mundial per davant d´Alemanya, els dèficits d´una xina pobra ruaral i una costa rica, desigualtats de renda creixent, problemes mediambientals, tenir 50 milions de rics amb renda entre 15.000 i 50.000 dòlars, 100 milions més de classe mitja faria més tard o més d´hora que hi hagués canvis politics. L´exemple de la Plaça de Tiannanmen, que fou finançat per empresari de la electrònica no va reeixir per no haver suficient burgesia, i ell mateix, ara refugiat a EEUU, diu que les condicions actuals amb grans capitalistes, si fos el 1989, si que hi podria haver el canvi. L´empenta xinesa inesgotable, ell que ha viscut força anys , amb exemples de Hu Jin Tao , que va estar a Suècia per entendre el model social suec, i també inclús al regne d´Espanya, per veure com varen fer la transició, quan llavors era el vicepresident, indica que a la cúpula xinesa, hi ha moviments interessants de transició pensant en un futur, potser proper. Les anècdotes que a Hu Jin Tao li agrada acabar actes amb Karaoke, ironitzant que la visita de llavors hi havia Jose Mari Aznar, per poc li toca ballar un "Jotis",per estar a l´alçada, entre d´altres anècdotes, impagable. De ben segur, que el seu llibre"La segunda revlución china. Una decada de embajador en Beijing", i deu haver moltes d´altres perles.
L´acte que va comptar amb Director del Centre, Juan Mingorance, amb entrega de 18 orles de diplomats i llicenciats de la universitat, amb parlament de Llicenciat en Psicologia, va tenir un altre episodi, interesant. La petició de la vicepresidenta provincial de Lleida, de canviar la UNED per Universitat Lliure, va trasbalsar a el representant i responsable d´investigació estatal de la UNED , que va dir l´aposta del canvi del model radial al de treball virtual en xarxa.
Si l acte va ser amenitzat amb cantautor de Bescaran, recordant el poble d´collida, ell que va reconèixer que era Barceloní i que va recordar la vida dels raiers que eren motor de l economia els 300 raiers que traslladaven pel Riu Segre la fusta, va ser un complement amè. Va cloure acte en un to oficial el ministre Andorrà Juli Minoves.
Tot plegat, pot semblar molt normal, però cal recordar que milers d´estudiants dediquen hores de lleure personal per fer estudis "Lliures" a distància, per impossibilitat d´horaris, feina o família amb l´esforç afegit que això suposa. Però constatar amb l´exposat anteriorment, que la intel·lectualitat,i el coneixement, i el valor afegit, també existeix a la zona pirinenca i prepirinenca, amb la mateixa dignitat que d´altres indrets del territori millor dotats d´infraestructures i major nombre de població.